Aquest és el resultat de les portades de les revistes i els diptics.
A la hora de realitzar les portades hem agut de canviar i afegir alguns elements per millorar la imatge i llegibilitat i per que funciones.
S’ha mantingut el estil que teníem previst però hem modificat algunes coses com la jerarquia amb la col·locació de entradetes, volíem que seguissin unes característiques per donar una identitat gràfica a la marca, però degut al contrast de la imatge hem agut de adaptar-nos descartant aquesta condició.
Excepte aquest els altres elements s’han mantingut amb èxit, també hem afegit algun element per solucionar algun problema de llegibilitat.
Amb aquesta estructura i estil hem aconseguit crear una identitat gràfica a la marca i donar una cara a la revista.
Els díptics han seguit el mateix estil que la revista però una mica més “exagerat i ampliat” amb una estructura diferent, però amb els mateixos elements.
Egeria és una revista de viatges. Sempre actual amb destacats originals dels viatges que inclou cada número, compta amb categories de viatges de tota mena i per a totes les butxaques. En aquesta revista trobaràs viatges per a viatges urbans, així com experiències que pots viure en altres països. Si ets de la generació digital Egeria compta també amb una secció de vídeos d’allò més interessant.
La portada està dissenyada per cridar l’atenció. L’estructura està cuidada per tal que els lectors la reconeguin en els següents números. Busca la complicitat amb nous lectors. Expresa el potencial del contingut interior i el seu disseny anima a gaudir dels reportatges. La portada és figurativa amb texte en diferents cossos buscant la rápida jerarquia visual.
El logotip està sempre disposat en la mateixa posició fent-la reconeixible. El logotip es reconeix fàcilment per la identitat del color i les seves connotacions. per tal de transmetre magnetisme.
Quant menys colors més reconeixible. El color primari és el blanc, després el negre i en tercer lloc el magenta. Amb aquests tres colors I el retoc de les imatges en tenim prou per fer una composició que mantingui cautiu al lector.
Vol ser un magazine intelectualment estimulant, i fàcil d’escanejar. Les fotografíes enmarcades es separen millor de la competència de revistes de viatges. El cos de lletra primària és gran i resalta la temàtica de cada número.
Per a les portades s’ha establert un disseny de portada complerta, mitjaçant una fotografia principal atractiva i que a traves d’aquesta imatge es pugui transmetre el contingut interior que portarà cada edició d’aquesta revista.
Per una part, hem volgut mantenir l’estil i la essència en relació de les pàgines interiors de la revista. Un disseny amb molta personalitat, visualment atractiva i a la vegada minimalista.
Amb la composició d’aquesta revista,es mantindrà en totes les publicacions, de forma que la identitat de la revista sigui clara i directa per als lectors.
Les fotografies de la portada s’aplicaràn a tot color, de la mateixa manera que el contingut de l’interior de la revista.
aquesta entrada és en relació al lliurament de l’activitat, amb el disseny final de les portades i díptics. Per consultar l’anterior es pot accedir aquí.
LA REVISTA
La revista segueix mantenint els marges utilitzats pel seu interior, l’únic que varia és la retícula. Aquesta ens permet construir un disseny vertical.
Els elements fixes que es mantindran en el disseny de la portada en totes les futures publicacions són:
El logotip d’Egeria Magazine a la part inferior de la portada. Sempre amb la mateixa textura que la fotografia i amb un mínim de contrast. Aquest element hi és present també al llom i la contraportada en una mida més inferior.
Una fotografia a sang que serà la protagonista de la portada i contraportada. Serà on se centri l’atenció i el que marcarà la resta d’elements. Aquesta sempre serà al·ludirà a textures i instants volàtils.
A la part superior, l’eslògan de la publicació, un recompte de dades importants que variarà en funció del contingut i el número d’exemplar. Aquest número apareix juntament amb el logotip al llom.
A la part mitja esquerra, l’editorial.
El codi de barres present en les tres cares per facilitar la lectura pels dispositius.
La web on trobar el mateix contingut online només es troba a la contraportada.
L’única tipografia present és la utilitzada per l’interior de la revista, Megan Pro, en dues de les seves variants (Demibold i Regular). Al ser tot títols i informació a destacar s’ha optat per utilitzar només la família tipogràfica sense serifa.
Per altra banda, no hi ha un color obligatori. És la fotografia de portada la que genera el color de la resta d’elements. Sempre es prioritzarà pel blanc pur però assegurant el contrast amb la imatge de fons. El logotip principal replicarà la textura de la fotografia assegurant sempre com s’ha apuntat anteriorment el mínim contrast.
Els aspectes que assegurant la continuïtat són principalment la distribució fixe dels elements d’escrits en primera instància (el logotip, l’eslògan, el número d’exemplar, el codi de barres, …) així com l’ús destacat d’una única imatge que esdevé protagonista. Aquesta és una subtilesa del tema o fil conductor de l’exemplar.
La part del codi de barres que hi apareix al llom formarà, junt amb els següents exemplars, un entramat o teixit de línies. A més, el contingut d’aquest està orientat per a facilitar la lectura amb els exemplars seguits. Aquest llom medeix 5mm partint de les 68 pàgines, el tipus de paper i l’enquadernació. S’ha optat per un paper offset standard ahuesado d’un gramatge de 90gr amb una enquadernació rústica cosida i encolada. Tot i que apriori es volia adjudicar un tipus d’acabat diferent que simulés la textura de la fotografia, s’ha optat finalment per aquest. Una simulació de quaderns de mà.
El que s’ha volgut aconseguir amb aquesta proposta és refugir de l’estil marcat i habitual de revistes de viatges. Per crear una nova publicació que no entén d’edats sinó de sensibilitat. No pretén ser una revista que et descobreixi llocs paradisíacs ni anècdotes transcendentals. El que vol és inserir la mirada crítica al viatger, ajudar a reflexionar sobre l’experiència i educar una nova manera d’entendre el viatge (o recuperar-la). Segueixen tenint el seu espai elements importants com el logotip, però desapareixen els titulars. Aquests són substituïts per un contabilitzador variable de idees i reflexions.
EL DÍPTIC
El díptic de cada un dels exemplars són simples i reflexius. L’objectiu principal d’aquest és plantejar-te una pregunta “¿Qué es viajar?” on la revista (i inclús el mateix díptic en petita escala) t’ajuda a construir la teva pròpia resposta.
Es construeix a partir de la fotografia de la portada i altra cop només hi apareix una única tipografia. A diferència de la portada que tota ella era la imatge, en el díptic només hi apareix en la cara posterior. A la cara principal, és el logotip de l’aerolínia amb la textura de la fotografia l’element protagonista. Esdevé un ‘petit tastet’ del que hi trobaràs dins.
El díptic està pensat per ser repartit junt amb els bitllets d’avió. És per aquest motiu, el seu format apaïsat i la importància de la presència de la marca.
DISSENYS DESCARTATS
Aquí es mostra alguns dels dissenys descartats.
Inicialment es pretenia afegir un element horitzontal que recordés a la forma del díptic i que permetés destacar elements importants com el logotip i els titulars. Donat que el que voliem era fugir d’esteriotips prestablerts i afegir una mirada crítica, canviem titulars per un possible contador. Però tot i així, aquest element rectangular roba massa protagonisme a la que si ho hauria de ser, la fotografia. Per això, es decideix prescindir d’ell i col·locar la resta d’elements als marges de la publicació. El logotip però passa a un segon pla i intentem recuperar la seva rellevància en la publicació augmentant la seva mida. Finalment, acabarà tenint presència en les tres cares de la portada.
El disseny de la nostra revista, que conté il·lustracions (aquarel·la), mostra el món des d’una perspectiva diferent a la de la fotografia i, intenta atreure a un públic de ment oberta, curiós i aventurer.
El seu format és l’A4, però es diferencia per la seva estètica poc convencional entre les revistes de viatges. Les portades presenten il·lustracions relacionades amb el tema que tracti la revista i, cada exemplar transmet dinamisme, autenticitat i originalitat.
Fent referència a les especificacions tècniques, la portada de la revista està fabricada amb paper estucat de 200g semimat, mentre que la del díptic serà de paper estucat (135g) semimat.
S’utilitza el color taronja per a resaltar els destacats i el titular, reforçant d’aquesta forma el text i generant punts d’interès. Amb el color taronja he volgut transmetre sentiments de força, energia, determinació i alegria.
A més, he decidit posicionar el nom de la marca a la part superior de manera que ocupi tot l’espai. Penso que és important que el lector vinculi la portada amb el nom de la revista a simple cop d’ull. A més, ajuda a equilibrar el pes visual.
Per a la portada de l’objecte promocional (díptic), he optat per conservar els estils gràfics i visuals mantenint la tipografia i gamma cromàtica que a la portada de la revista amb l’intenció de crear una connexió entre l’objecte i les publicacions. Dit d’una altra manera, serà fàcil reconèixer el díptic com a un objecte vinculat al disseny editorial complet.
A més, amb les il·lustracions s’aconsegueix englobar la temàtica dels viatges sense referir-nos a cap destí en particular. També he procurat que els textos estiguin connectats; he escrit el segon text en forma de pregunta per connectar amb l’audiència d’una forma més directa, reforçar el discurs visual i cridar més l’atenció.
Bon vespre gent!
La meva proposta per Egeria Magazine gira entorn una revista que no entén d’edats sinó de sensibilitat. No pretén ser una revista que et descobreixi llocs paradisíacs ni anècdotes trascendentals. El que vol és inserir la mirada crítica al viatger, ajudar a reflexionar sobre l’experiència i educar una nova manera d’entendre el viatge (o recuperar-la).
Aquesta mirada crítica pretén reflexar-se en el disseny de la portada. Per una banda, s’intenta qüestionar la importància dels elements que hi apareixen, fent-los desaparèixer parcialment o situant-los a llocs que en primera instància no els buscaríem allà. Tot seguit, les fotografies són el gran protagonisme. Són instants, macrodetalls de textures que requereixen de temps. El temps per observar, per tocar, per analitzar, per reflexionar, inclús per parar el temps. Accions que volen aconseguir-se a través de la lectura de la revista.
Com s’ha determinat en anteriors pacs, no hi ha una gamma de colors principals. És la fotografia la que marcarà el contingut i l’aparença de la resta de la publicació. Es prioritzarà el color blanc pur per als continguts textuals, els quals tots es construiran a partir de la mateixa tipografia, però sempre assegurant el contrast amb el fons. A més de l’aspecte visual, la fotografia és una descripció visual del tema que es tracta. Pel primer número és l’aventura d’El Quixot la que ens permetrà la reflexió. I pel segon, la llegenda de Timanfaya.
El díptic serà un recurs utilitzat per l’aerolínia alhora d’entregar els bitllets als passatgers. D’aquí el seu format apaisat i que hi aparegui en primer pla únicament la marca. Lo important està a l’interior (¿Qué es viajar?) i els bitllets del destí. Una pregunta que et convida a començar el viatge a la reflexió i que, si es desplega del tot, es troba una de les possibles respostes (segons cada publicació – veure PAC2).
Adjunto les meves propostes de portades de les revistes i el díptic. La revista va dirigida principalment a un públic jove/adult (18-30anys) d’un nivell econòmic mitjà, i un alt nivell cultural.
El disseny, que conté il·lustracions, mostra el món des d’una perspectiva diferent a la de la fotografia i, intenta atreure a un públic de ment oberta, curiós i aventurer. El perfil de la nostra audiència es caracteritza per desitjar descobrir cada racó del món, conèixer noves cultures i aprendre la seva història a través de les persones. Considera interessant el luxe i la exclusivitat, si més no, també es sent atret per la espontaneïtat i la senzillesa.
La periodicitat d’Egeria Magazine serà mensual, ja que l’opció de fer-la setmanal generaria la necessitat
de realitzar molt decontingut en un espai de temps massa breu. El seu format serà l’A4, però es diferenciarà per la seva estètica poc convencional entre les revistes de viatges. Les portades presentaràn il·lustracions relacionades amb el tema que tracti la revista, i cada exemplar haurà de transmetre dinamisme, autenticitat i originalitat per tal d’atreure al públic objectiu.
Adjunto les meves propostes de portades de les revistes i els díptics. En el meu cas la revista anirà dirigida principalment a un públic jove/adult (18-30anys) d’un nivell socioeconòmic mitjà, i un alt nivell cultural. El comprador/a d’aquesta revista serà una persona inquieta, curiosa i alternativa que buscarà descobrir la ciutat de manera autèntica en en tots els seus aspectes, i impregnar-se de tota la seva cultura, història, gastronomia i art. Aquest tipus d’usuari es veurà atret els raconets de la ciutat on va la gent autòctona, veure com s’hi viu realment i conèixer la veritable essència de la ciutat
No li interessaràn les coses massa luxoses, exclusives o organitzades.
La revista treurà un número per ciutat cada mes, i pretendrà servir de guía turística. El seu disseny haurà de ser fàcil i pràctic, és per això que el seu format serà l’A5. Es diferenciarà per la seva estètica poc freqüent entre les revistes tradicionals de viatges. Les portades hauràn d’impactar, i cada part de la revista haurà de transmetre aquesta vitalitat i caràcter aventurer i autèntic.
Torno a adjuntar la meva proposta de revista, aquesta vegada he intentat col·locar els elements correctament dins la retícula. El que he fet ha sigut crear una retícula nova per tal d’ajustar més la composició. Pel que fa al díptic he ajustat els recursos gràfics, he eliminat el rectangle que hi havia anteriorment i he inclòs una línia a la portada amb la frase “Núm. 1 ja a la venda”. Per últim, he canviat les icones de de les xarxes socials, ja que els anteriors no tenien bona visibilitat i els he col·locat un al costat de l’altre, d’aquesta manera és veuen millor.
