Aquest és el resultat de les portades de les revistes i els diptics.
A la hora de realitzar les portades hem agut de canviar i afegir alguns elements per millorar la imatge i llegibilitat i per que funciones.
S’ha mantingut el estil que teníem previst però hem modificat algunes coses com la jerarquia amb la col·locació de entradetes, volíem que seguissin unes característiques per donar una identitat gràfica a la marca, però degut al contrast de la imatge hem agut de adaptar-nos descartant aquesta condició.
Excepte aquest els altres elements s’han mantingut amb èxit, també hem afegit algun element per solucionar algun problema de llegibilitat.
Amb aquesta estructura i estil hem aconseguit crear una identitat gràfica a la marca i donar una cara a la revista.
Els díptics han seguit el mateix estil que la revista però una mica més “exagerat i ampliat” amb una estructura diferent, però amb els mateixos elements.
Egeria és una revista de viatges. Sempre actual amb destacats originals dels viatges que inclou cada número, compta amb categories de viatges de tota mena i per a totes les butxaques. En aquesta revista trobaràs viatges per a viatges urbans, així com experiències que pots viure en altres països. Si ets de la generació digital Egeria compta també amb una secció de vídeos d’allò més interessant.
La portada està dissenyada per cridar l’atenció. L’estructura està cuidada per tal que els lectors la reconeguin en els següents números. Busca la complicitat amb nous lectors. Expresa el potencial del contingut interior i el seu disseny anima a gaudir dels reportatges. La portada és figurativa amb texte en diferents cossos buscant la rápida jerarquia visual.
El logotip està sempre disposat en la mateixa posició fent-la reconeixible. El logotip es reconeix fàcilment per la identitat del color i les seves connotacions. per tal de transmetre magnetisme.
Quant menys colors més reconeixible. El color primari és el blanc, després el negre i en tercer lloc el magenta. Amb aquests tres colors I el retoc de les imatges en tenim prou per fer una composició que mantingui cautiu al lector.
Vol ser un magazine intelectualment estimulant, i fàcil d’escanejar. Les fotografíes enmarcades es separen millor de la competència de revistes de viatges. El cos de lletra primària és gran i resalta la temàtica de cada número.
Per a les portades s’ha establert un disseny de portada complerta, mitjaçant una fotografia principal atractiva i que a traves d’aquesta imatge es pugui transmetre el contingut interior que portarà cada edició d’aquesta revista.
Per una part, hem volgut mantenir l’estil i la essència en relació de les pàgines interiors de la revista. Un disseny amb molta personalitat, visualment atractiva i a la vegada minimalista.
Amb la composició d’aquesta revista,es mantindrà en totes les publicacions, de forma que la identitat de la revista sigui clara i directa per als lectors.
Les fotografies de la portada s’aplicaràn a tot color, de la mateixa manera que el contingut de l’interior de la revista.
aquesta entrada és en relació al lliurament de l’activitat, amb el disseny final de les portades i díptics. Per consultar l’anterior es pot accedir aquí.
LA REVISTA
La revista segueix mantenint els marges utilitzats pel seu interior, l’únic que varia és la retícula. Aquesta ens permet construir un disseny vertical.
Els elements fixes que es mantindran en el disseny de la portada en totes les futures publicacions són:
El logotip d’Egeria Magazine a la part inferior de la portada. Sempre amb la mateixa textura que la fotografia i amb un mínim de contrast. Aquest element hi és present també al llom i la contraportada en una mida més inferior.
Una fotografia a sang que serà la protagonista de la portada i contraportada. Serà on se centri l’atenció i el que marcarà la resta d’elements. Aquesta sempre serà al·ludirà a textures i instants volàtils.
A la part superior, l’eslògan de la publicació, un recompte de dades importants que variarà en funció del contingut i el número d’exemplar. Aquest número apareix juntament amb el logotip al llom.
A la part mitja esquerra, l’editorial.
El codi de barres present en les tres cares per facilitar la lectura pels dispositius.
La web on trobar el mateix contingut online només es troba a la contraportada.
L’única tipografia present és la utilitzada per l’interior de la revista, Megan Pro, en dues de les seves variants (Demibold i Regular). Al ser tot títols i informació a destacar s’ha optat per utilitzar només la família tipogràfica sense serifa.
Per altra banda, no hi ha un color obligatori. És la fotografia de portada la que genera el color de la resta d’elements. Sempre es prioritzarà pel blanc pur però assegurant el contrast amb la imatge de fons. El logotip principal replicarà la textura de la fotografia assegurant sempre com s’ha apuntat anteriorment el mínim contrast.
Els aspectes que assegurant la continuïtat són principalment la distribució fixe dels elements d’escrits en primera instància (el logotip, l’eslògan, el número d’exemplar, el codi de barres, …) així com l’ús destacat d’una única imatge que esdevé protagonista. Aquesta és una subtilesa del tema o fil conductor de l’exemplar.
La part del codi de barres que hi apareix al llom formarà, junt amb els següents exemplars, un entramat o teixit de línies. A més, el contingut d’aquest està orientat per a facilitar la lectura amb els exemplars seguits. Aquest llom medeix 5mm partint de les 68 pàgines, el tipus de paper i l’enquadernació. S’ha optat per un paper offset standard ahuesado d’un gramatge de 90gr amb una enquadernació rústica cosida i encolada. Tot i que apriori es volia adjudicar un tipus d’acabat diferent que simulés la textura de la fotografia, s’ha optat finalment per aquest. Una simulació de quaderns de mà.
El que s’ha volgut aconseguir amb aquesta proposta és refugir de l’estil marcat i habitual de revistes de viatges. Per crear una nova publicació que no entén d’edats sinó de sensibilitat. No pretén ser una revista que et descobreixi llocs paradisíacs ni anècdotes transcendentals. El que vol és inserir la mirada crítica al viatger, ajudar a reflexionar sobre l’experiència i educar una nova manera d’entendre el viatge (o recuperar-la). Segueixen tenint el seu espai elements importants com el logotip, però desapareixen els titulars. Aquests són substituïts per un contabilitzador variable de idees i reflexions.
EL DÍPTIC
El díptic de cada un dels exemplars són simples i reflexius. L’objectiu principal d’aquest és plantejar-te una pregunta “¿Qué es viajar?” on la revista (i inclús el mateix díptic en petita escala) t’ajuda a construir la teva pròpia resposta.
Es construeix a partir de la fotografia de la portada i altra cop només hi apareix una única tipografia. A diferència de la portada que tota ella era la imatge, en el díptic només hi apareix en la cara posterior. A la cara principal, és el logotip de l’aerolínia amb la textura de la fotografia l’element protagonista. Esdevé un ‘petit tastet’ del que hi trobaràs dins.
El díptic està pensat per ser repartit junt amb els bitllets d’avió. És per aquest motiu, el seu format apaïsat i la importància de la presència de la marca.
DISSENYS DESCARTATS
Aquí es mostra alguns dels dissenys descartats.
Inicialment es pretenia afegir un element horitzontal que recordés a la forma del díptic i que permetés destacar elements importants com el logotip i els titulars. Donat que el que voliem era fugir d’esteriotips prestablerts i afegir una mirada crítica, canviem titulars per un possible contador. Però tot i així, aquest element rectangular roba massa protagonisme a la que si ho hauria de ser, la fotografia. Per això, es decideix prescindir d’ell i col·locar la resta d’elements als marges de la publicació. El logotip però passa a un segon pla i intentem recuperar la seva rellevància en la publicació augmentant la seva mida. Finalment, acabarà tenint presència en les tres cares de la portada.
El disseny de la nostra revista, que conté il·lustracions (aquarel·la), mostra el món des d’una perspectiva diferent a la de la fotografia i, intenta atreure a un públic de ment oberta, curiós i aventurer.
El seu format és l’A4, però es diferencia per la seva estètica poc convencional entre les revistes de viatges. Les portades presenten il·lustracions relacionades amb el tema que tracti la revista i, cada exemplar transmet dinamisme, autenticitat i originalitat.
Fent referència a les especificacions tècniques, la portada de la revista està fabricada amb paper estucat de 200g semimat, mentre que la del díptic serà de paper estucat (135g) semimat.
S’utilitza el color taronja per a resaltar els destacats i el titular, reforçant d’aquesta forma el text i generant punts d’interès. Amb el color taronja he volgut transmetre sentiments de força, energia, determinació i alegria.
A més, he decidit posicionar el nom de la marca a la part superior de manera que ocupi tot l’espai. Penso que és important que el lector vinculi la portada amb el nom de la revista a simple cop d’ull. A més, ajuda a equilibrar el pes visual.
Per a la portada de l’objecte promocional (díptic), he optat per conservar els estils gràfics i visuals mantenint la tipografia i gamma cromàtica que a la portada de la revista amb l’intenció de crear una connexió entre l’objecte i les publicacions. Dit d’una altra manera, serà fàcil reconèixer el díptic com a un objecte vinculat al disseny editorial complet.
A més, amb les il·lustracions s’aconsegueix englobar la temàtica dels viatges sense referir-nos a cap destí en particular. També he procurat que els textos estiguin connectats; he escrit el segon text en forma de pregunta per connectar amb l’audiència d’una forma més directa, reforçar el discurs visual i cridar més l’atenció.
Bon vespre gent!
La meva proposta per Egeria Magazine gira entorn una revista que no entén d’edats sinó de sensibilitat. No pretén ser una revista que et descobreixi llocs paradisíacs ni anècdotes trascendentals. El que vol és inserir la mirada crítica al viatger, ajudar a reflexionar sobre l’experiència i educar una nova manera d’entendre el viatge (o recuperar-la).
Aquesta mirada crítica pretén reflexar-se en el disseny de la portada. Per una banda, s’intenta qüestionar la importància dels elements que hi apareixen, fent-los desaparèixer parcialment o situant-los a llocs que en primera instància no els buscaríem allà. Tot seguit, les fotografies són el gran protagonisme. Són instants, macrodetalls de textures que requereixen de temps. El temps per observar, per tocar, per analitzar, per reflexionar, inclús per parar el temps. Accions que volen aconseguir-se a través de la lectura de la revista.
Com s’ha determinat en anteriors pacs, no hi ha una gamma de colors principals. És la fotografia la que marcarà el contingut i l’aparença de la resta de la publicació. Es prioritzarà el color blanc pur per als continguts textuals, els quals tots es construiran a partir de la mateixa tipografia, però sempre assegurant el contrast amb el fons. A més de l’aspecte visual, la fotografia és una descripció visual del tema que es tracta. Pel primer número és l’aventura d’El Quixot la que ens permetrà la reflexió. I pel segon, la llegenda de Timanfaya.
El díptic serà un recurs utilitzat per l’aerolínia alhora d’entregar els bitllets als passatgers. D’aquí el seu format apaisat i que hi aparegui en primer pla únicament la marca. Lo important està a l’interior (¿Qué es viajar?) i els bitllets del destí. Una pregunta que et convida a començar el viatge a la reflexió i que, si es desplega del tot, es troba una de les possibles respostes (segons cada publicació – veure PAC2).
Adjunto les meves propostes de portades de les revistes i el díptic. La revista va dirigida principalment a un públic jove/adult (18-30anys) d’un nivell econòmic mitjà, i un alt nivell cultural.
El disseny, que conté il·lustracions, mostra el món des d’una perspectiva diferent a la de la fotografia i, intenta atreure a un públic de ment oberta, curiós i aventurer. El perfil de la nostra audiència es caracteritza per desitjar descobrir cada racó del món, conèixer noves cultures i aprendre la seva història a través de les persones. Considera interessant el luxe i la exclusivitat, si més no, també es sent atret per la espontaneïtat i la senzillesa.
La periodicitat d’Egeria Magazine serà mensual, ja que l’opció de fer-la setmanal generaria la necessitat
de realitzar molt decontingut en un espai de temps massa breu. El seu format serà l’A4, però es diferenciarà per la seva estètica poc convencional entre les revistes de viatges. Les portades presentaràn il·lustracions relacionades amb el tema que tracti la revista, i cada exemplar haurà de transmetre dinamisme, autenticitat i originalitat per tal d’atreure al públic objectiu.
Torno a adjuntar la meva proposta de revista, aquesta vegada he intentat col·locar els elements correctament dins la retícula. El que he fet ha sigut crear una retícula nova per tal d’ajustar més la composició. Pel que fa al díptic he ajustat els recursos gràfics, he eliminat el rectangle que hi havia anteriorment i he inclòs una línia a la portada amb la frase “Núm. 1 ja a la venda”. Per últim, he canviat les icones de de les xarxes socials, ja que els anteriors no tenien bona visibilitat i els he col·locat un al costat de l’altre, d’aquesta manera és veuen millor.
Adjunto les dues propostes de portada de la revista, amb retícula i sense. La revista va destinada a un públic en general de poder adquisitiu mig/alt, destinada a viatges a nivell mundial. El target es troba entre 30-60 anys, tractant-se d’una gamma mitjana/alta. Predomina una estètica cuidada i un recurs d’estil d’acord amb la temàtica, sense arribar a ser un producte de luxe.
En primer lloc s’observa el títol de la revista, on es troba sobreposat amb la imatge principal, per tal de transmetre una estètica moderna però a la vegada formal. Observem també un subtítol “la teva revista de viatges” marcat per una línia negra per tal donar consistència al missatge. A la part de baix observem els titulars secundaris de manera molt resumida, ja que volem transmetre l’impacte a través de la imatge i no del text. El llom està compost per una banda negra que mostra el número de publicació i el logo de la revista. La contraportada observem el logo al centre, web, codi de barres i preu, i al fons una imatge amb la mateixa temàtica que la portada.
D’altra banda adjunto una proposta del díptic, creat a partir de les imatges d’una de les publicacions de la revista. Es tracta d’un disseny sense pocs elements, donant protagonisme a les imatges. Amb la frase “descobreix una nova manera de viatjar” s’ha intentat transmetre curiositat al possible comprador per tal de saber que s’amaga darrere d’aquesta publicació.
Després de les indicacions aquest és el resultat final de les meves propostes:
Bon dia a tots,
Aquesta és la meva proposta per la portada de la revista i el díptic.
Decisions preses:
Treball amb una imatge principal per no deixar indiferent ningú. És un fotomuntatge de dues imatges representatives de la zona a cada portada. Una a tot color que donarà el color del llom i la contraportada (canviarà mensualment), i l’altre en B/N o color dessaturat per afegir-hi contrast.
Trobem un títol en la capçalera amb la descripció de la temàtica de la revista.
El logotip sempre sobre fons blanc sempre serà negre. En la part inferior veurem el número de la revista, el mes i l’any.
En la part esquerra, més o menys a la meitat de la composició trobem els titulars secundaris.
En la part dreta inferior trobem el titular principal.
Les tipografies aporten contrast entre elles. Una de pal sec i molt geomètrica i una altra amb serif.
Llom: El llom de la revista (7 mm, no sé si és massa) es configura de tal manera que un cop apilades podrem llegir EGERIA.
Contraportada: Fem servir el color extret de la imatge principal sense cap informació més que el logotip i el codi de barres.
Revista A4:
Díptic A5:
Decisions preses:
Les imatges que formen el fotomuntatge de la revista, seran les imatges principals de la portada del díptic.
També respectem el color del número en qüestió
Com que té poc text, només es treballa amb una tipografia de pal sec.
El logotip serà en blanc sobre la imatge principal, situat a la part superior esquerra.
Contraportada: Fem servir la ‘e’ del logotip per començar a treballar una alternativa al logotip. Incloem les xarxes socials i la pàgina web
El primer número presenta la temàtica de la revista i informa de la data de llançament.
El segon número parla del contingut que trobaran en el número de la revista.
