Bon vespre gent!
La meva proposta per Egeria Magazine gira entorn una revista que no entén d’edats sinó de sensibilitat. No pretén ser una revista que et descobreixi llocs paradisíacs ni anècdotes trascendentals. El que vol és inserir la mirada crítica al viatger, ajudar a reflexionar sobre l’experiència i educar una nova manera d’entendre el viatge (o recuperar-la).
Aquesta mirada crítica pretén reflexar-se en el disseny de la portada. Per una banda, s’intenta qüestionar la importància dels elements que hi apareixen, fent-los desaparèixer parcialment o situant-los a llocs que en primera instància no els buscaríem allà. Tot seguit, les fotografies són el gran protagonisme. Són instants, macrodetalls de textures que requereixen de temps. El temps per observar, per tocar, per analitzar, per reflexionar, inclús per parar el temps. Accions que volen aconseguir-se a través de la lectura de la revista.
Com s’ha determinat en anteriors pacs, no hi ha una gamma de colors principals. És la fotografia la que marcarà el contingut i l’aparença de la resta de la publicació. Es prioritzarà el color blanc pur per als continguts textuals, els quals tots es construiran a partir de la mateixa tipografia, però sempre assegurant el contrast amb el fons. A més de l’aspecte visual, la fotografia és una descripció visual del tema que es tracta. Pel primer número és l’aventura d’El Quixot la que ens permetrà la reflexió. I pel segon, la llegenda de Timanfaya.
El díptic serà un recurs utilitzat per l’aerolínia alhora d’entregar els bitllets als passatgers. D’aquí el seu format apaisat i que hi aparegui en primer pla únicament la marca. Lo important està a l’interior (¿Qué es viajar?) i els bitllets del destí. Una pregunta que et convida a començar el viatge a la reflexió i que, si es desplega del tot, es troba una de les possibles respostes (segons cada publicació – veure PAC2).