PAC5

Adjunto el disseny de la revista en format digital. Té una mida de 750 px x 1334 px. S’ha inclòs la portada, el sumari i les dues primeres pàgines de la revista. Es tractarà d’un disseny interactiu, ja que si despleguem la pestanya de la portada s’enllaçaria amb el sumari. El disseny creat segueix la mateixa línia gràfica treballada durant el curs, transmetent senzillesa i claredat. El díptic s’ha adaptat per a una newsletter de 600 px d’ample.  

PAC5- Altres suports i formats

 

 

Apreciat gurp Atlantis,  Aqui teniu la portada i sumari en format Web de aprox (800×600 px) i el seu contingut de secció de aproximadament (800×1500 px). També adjunto el diptic en format digital, la versió final disposaria d’un botó interactiu que facilitaria als posibles clients a la suscripió de la revista.

 

L’interior de la publicació

 

Aquest seria l’art final de l’interior de les pàgines de la revista i el díptic. Respecte a les anteriors propostes s’ha mantingut l’estructura de la revista, d’aquesta manera predominant sempre la imatge.

Els elements de la revista com la capçalera, el peu de pàgina s’ha mantingut per conservar la identitat gràfica.

PAC4: L’interior de la publicació

Adjunto les tres dobles pàgines de la revista amb retícula. He adjuntat també l’interior del díptic i la portada corregint els errors que vaig fer a la pac anterior.

Pel que fa al sumari es dissenya en una única pàgina, com podem observar es troba a la part dreta, deixant la part esquerra per a la incorporació d’una imatge referent a viatges, ja que apareixen maletes i una càmera. S’ha volgut incorporar aquesta fotografia només a l’obrir la revista, ja que pensem que motiva el fet de viatjar i harmonitza la doble pàgina. Es tracta d’un sumari senzill però clar, ja que pots observar clarament que i trobaràs dins de la revista incorporant també unes imatges sota dels títols i la numeració per tal d’acabar de complementar la pàgina.

Pel que fa a la retícula s’ha seguit la mateixa que es va decidir a l’inici, es tracta d’una retícula flexible de 6 columnes i 6 files amb medianils de 6mm, on es proporciona una estructura modular per tal per tal de realitzar múltiples combinacions i donar flexibilitat al disseny. La distribució entre imatges i text s’estructura de manera rectangular, ordenada i simètrica fent així que elements queden perfectament distribuïts, obtenint una composició ordenada i clara. Pel que fa al número de pàgina també s’ha mantingut la decisió presa inicialment, on s’ha escrit el número a la part dreta de la cara recta del foli en el mateix sentit del document.

Observem que tant el cos de text principal com els títols es presenten de color negre. Per als títols s’ha utilitzat la tipografia AvenirNext LT Pro HeavyCn, que és la mateixa tipografia que el logotip de Egeria i Artegra Sans Regular per a encapçalaments. Per a cos de text s’ha utilitzat Adelle Regular, ja que també es tracta d’una tipografia clara i llegible adequada a les persones a les quals va destinada la publicació.

Per altra banda tindríem el díptic promocional, el seu objectiu és exposar una sèrie d’idees raonades sobre el producte. Pel que fa a la retícula es tracta de 3 columnes i 10 files de medianils de 6mm, on aquí obtenim també una composició espaiada i clara. Pel que fa als colors s’ha utilitzat una imatge de fons que correspon a la imatge escollida en el número 2 de la revista, pel que fa a la resta el cos de text és negre, menys el títol d'”ON T’AGRADARIA VIATJAR” que és groc, color que també representa la paleta cromàtica de la revista.

Interior de la revista Egeria (esborrany)

A continuació adjunto les tres dobles pàgines de la revista amb retícula per poder veure la línia gràfica de l’interior.

A partir de les correccions anteriors, he elaborat aquesta nova proposta d’article: Una secció dedicada als destins internacionals, més concretament, París.

El disseny de la retícula no s’ha modificat, ja que m’ha sigut útil per a incorporar tots els elements necessaris.
Els elements gràfics i estètics que uneixen tots els projectes són: La tipografia escollida (Berlin Sans FB i Calibri), els color taronja i les il·lustracions tan representatives de la marca.

Fent referència a les imatges, s’utilitzaràn il·lustracions elaborades amb aquarel·la per tal de mantenir la unitat estètica.
Dintre de la paleta de colors, predominen el negre i el taronja, utilitzats per als titulars i el cos. El taronja ajuda a destacar i el negre es reserva per al cos. Penso que li atorgen el caràcter minimalista que necessita la revista per facilitar la llegibilitat i guiar al lector durant la lectura.

El sumari en aquest cas, mostra les sis seccions d’aquesta revista, juntament amb el nom de la secció apareix una petita introducció al contingut.

Per últim, he incorporat el codi QR a l’interior del díptic per a que els lectors puguin accedir fàcilment al lloc web.

L’interior de la publicació

Bones,

Us presento les tres dobles pàgines de la revista, amb retícula i sense.

A partir de les correccions anteriors s’ha elaborat aquesta proposta d’art final, el qual representa un article d’una secció concreta.

El disseny segueix la mateixa retícula que el de la primera entrega (PAC 2), i per tant segueix el mateix fil per donar facilitats a l’hora d’entendre l’article dins un conjunt editorial.

La revista

Elements com la tipografia o el tractament de les imatges, repetits en les diferents àrees del producte editorial, defineixen la línia gràfica. El color blanc en els espais ajuda a netejar el disseny i a entendre’l de manera més minimalista. Els colors dessaturats i pròxims al neutre de les imatges, per la seva banda, donen un estil i sentit al conjunt.

La contra coberta es basa en una única imatge que ocupa la totalitat d’aquesta, i l’acompanya una frase que actua com a pull in.

El sumari, índex en aquest cas, mostra les quatre seccions de la revista, amb una petita introducció de les temàtiques tractades, i la numeració de les pàgines.

 

El díptic 

El díptic té un disseny inspirat amb les dues primeres pàgines de la revista. La contracoberta actua de la mateixa manera, persegueix i condueix als lectors, sobretot els menys fidelitzats. A diferència de la contracoberta de la revista, es reforça la imatge de la marca amb el logotip.

La pàgina oposada torna a fer referència a les diferents seccions, com el sumari, però sense la informació relativa al nº de pàgina, ni tampoc tan detallada. Els títols de les diferents seccions s’ha acompanyat amb imatges relacionades amb aquestes, per tal de reforça els missatge i caràcter de cada una d’elles; i també perquè l’estructura del conjunt no corri el risc de veure’s amb falta d’elements, massa buida.

 

 

 

Salutacions